TAXI MARTÍ. Banyoles.
Compromís i qualitat al seu servei.
679.745.257
Què no et pots perdre de Banyoles:
Descobreix els indrets més especials de Banyoles. Els seus paratges naturals plens de paisatges, colors i amb l'estany com a espai distintiu. També molts altres llocs interessants per conèixer com la muralla de Banyoles, museus, el monestir, les fonts, els recs...
L'ESTANY
L'estany és el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Un espai de gran valor ecològic que constitueix, amb el conjunt d'estanyols que l'envolten, el sistema lacustre càrstic més important del país. El seu valor científic és reconegut mundialment.
Les seves aigües procedeixen de deus subterrànies de l'Alta Garrotxa que s'infiltren en el terreny calcari i que en arribar a Banyoles es troben amb un canvi de materials al subsòl que les obliga a pujar.
És un espai únic, d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Va ser declarat paisatge pintoresc l'any 1951 i subseu de rem del Jocs Olímpics el 1992.
ELS RECS
Els recs són canals construïts que creuen tota la ciutat des de l’Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Terri, a la sortida del municipi. Els cinc recs existents són un tram de natura d'una riquesa ecològica molt particular i constitueixen la principal sortida d'aigua de l'Estany.
El seu origen es remunta a la fundació del monestir de Sant Esteve, quan els monjos benedictins al segle IX van decidir canalitzar les aigües de l'estany per aconseguir zones fèrtils per al conreu i salts per moure rodes hidràuliques.
Al llarg dels anys, el traçat original dels recs ha anat canviant, incorporant nous ramals al tramat urbà que s’han anat desviant, tapant o descobrint, segons les necessitats socials del moment.
PARC DE LA DRAGA
El Poblat Neolític de la Draga es troba al costat de l'Estany de Banyoles, al Parc de la Draga. Aquest és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica.
Segons els estudis de les restes que s'hi han trobat i recuperat, aquest poblat pertany a la cultura cardial del
neolític antic català (5200 - 5000 aC).
Per tal de donar-ho a conèixer, s'han reproduït algunes cabanes, simulant el que hauria esset el poblat neolític.
S'hi poden realitzar visites guiades, tallers per a escoles, demostracions...
PLAÇA MAJOR
Documentada ja a finals del segle XIII, es tracta d’una plaça porticada de forma quadrangular, envoltada per quaranta arcs amb dovelles ben treballades. Declarada des de 1999, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); s’hi pot observar arcs corresponents a diferents tipologies: de mig punt, rebaixats, apuntats... i el rec Major, que provinent de l'Estany, creua la plaça més important i típica de Banyoles.
El centre de la Plaça està cobert de sauló i ombrejat per plàtans, a la manera tradicional de les places mediterrànies. Els plàtans estan alineats amb els pilars de les voltes i li configuren una regularitat que per si sola no té.
La Plaça, des de sempre, és escenari de molts dels actes importants socials i culturals de Banyoles (la Competència de Cobles de la Festa Major, etc.) i s’hi concentren establiments emblemàtics i equipaments destacats. S’hi celebra el mercat cada dimecres al matí, aparador de productes de la comarca, que s’organitza des del segle XIII.
MUSEUS
El Museu Darder és un dels més antics de les comarques gironines i la seva última data del 2007. Ofereix al seu públic col·leccions d’història natural, en part dedicada a explicar el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.
El Museu Arqueològic permet fer un repàs a la història de la comarca des de les èpoques més remotes fins a l’edat mitjana. S’hi exposen restes fòssils de grans animals, la mandíbula de Banyoles, les col•leccions d’indústria i fauna de les Coves de Serinyà, peces del poblat neolític de La Draga i materials d’època ibèrica, romana i medieval.
MURALLA
La protecció de la vila de Banyoles mitjançant la muralla va començar a principi del segle XIII i es va allargar en el temps fins al s.XV. Va ser parcialment destruïda durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) i va ser reformada entre els segles XVI i XVIII.
En el fragment de muralla que es pot veure actualment, s’hi pot observar la construcció a base de carreus de travertí, una de les portes fetes sota una gran arcada de mig punt; i fins i tot, quasi una desena d’espitlleres de tir.
Tant en l’inici com al final d'aquest tram de muralla, s’hi aixequen dues glorietes d’inspiració gòtica de planta hexagonal i cúpula rematada per set pinacles. Aquestes petites construccions serien del segle XVI o fins i tot posteriors.
MONESTIR DE SANT ESTEVE
Situat al nucli antic del municipi, és des de 1973 un Bé Cultural d'Interès Nacional pels seus valors històrics, arqueològics i arquitectònics.
Es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina de Catalunya, quan l’abat Bonitus es va establir en aquesta zona en temps del comte Odiló (801-820). El conjunt construït ha passat diverses fases de destrucció i reconstrucció. La primera església va ser destruïda a mitjan s. X però es va tornar a edificar a final del mateix segle. Durant el s. XI, el monestir romànic es va destruir i es va reconstruir de seguida. L’estructura final de tot el conjunt és neoclàssia (1702-1740).
L’edifici actual consta de l’església d’estil neoclàssic, el claustre i les dependències que l’envolten.
LA FONT PUDOSA
Una font d'aigües amb propietats curatives que té la primera referència en data del 1.419. Durant la segona meitat del segle XX va ser convertida en un balneari per a persones que venien d'arreu.
Des del s. XVII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües, hi assistiren regularment malalts en busca de curació fins a mitjans del segle XIX, quan es construí el balneari que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que restà obert fins la dècada dels 50 del següent segle.
SANTA MARIA DELS TURERS
L’església original va ser construïda per encàrrec de l’abat del Monestir de Sant Esteve i era d’estil romànic i està documentada per primer cop l’any 1017. Va ser reconstruïda al final de 1333 ja que a final del segle XIII, el bisbe va autoritzar la demolició de l’antiga església que quedava petita pel creixement de població de la ciutat.
És una església gòtica de planta basilical que té una nau central d'11 metres d’amplada, culminada amb un absis heptagonal que se sustenta sosté sobre importants contraforts.
El nom de Turers prové probablement de la seva ubicació en un turó (turario), en un lloc elevat comparat amb l’emplaçament del Monestir.
